".....Por que yo no soy tonto!!!!"

“.....POR QUE YO NO SOY TONTO!!!!”
La llei del mínim esforç de Lafarge.

Maximitzar el benefici amb la dedicació del menor nombre de recursos. Un principi molt lloable i al mateix temps pervers segons com s’aplique, sobre tot si aquesta premisa es basa en mecanismes exclusivament econòmics, oblidant la ètica, la sostenibilitat i el compromís territorial que s’estableix amb el lloc d’implantació d’una gran infraestructura fabril.
El interessos d’extracció de pedra de Lafarge i el manteniment de la qualitat forestal, ambiental i paisatgística de la Muntanya de Romeu són compatibles, PERÒ NO EN EL MATEIX LLOC.
Això no vol dir que l’ajuntament colabore en ajudar a Lafarge a buscar alternatives d’extracció, i la mesa tècnica n’és una bona prova. Col·laboració no és el mateix que servilisme i Lafarge no es pot queixar, deuria estar agraïda. Si no li convencen les alternatives de la Mesa tècnica, te recursos més que suficients per buscar més alternatives per la zona i te 8 anys per fer-ho.
D’igual manera els saguntins no tenim per que aguantar el xantatge de la empresa amb arguments com que o traem pedra en Romeu o tanquem. Per varies raons:
Primera. Per que és un argument falaç i exagerat. I si no és així que ens ho demostren. Segur que la viabilitat de la empresa està garantida, el que passa és que és més barat seguir traent pedra de Romeu, és la llei del mínim esforç.
Segona. Per que quan a Lafarge li interesse, econòmicament, o inclús estratègicament deslocalitzarà l’empresa i li donaràn igual els llocs de treball, d’on ve la calissa, que combustibles crema, etc.
Tercera. Per responsabilitat, per compromís amb Sagunt, amb els seus treballadors i per compensar l’exercici i l’impacte d’una activitat productiva ALTAMENT CONTAMINANT. Deuria d’eixir de la pròpia empresa buscar altra alternativa d’extracció lluny de Romeu per compensar tot l’impacte ambiental que produeixen. Això seria un exercici de Responsabilitat Social Corporativa i d’aplicació ètica dels principis capitalistes. Organitzar jornades, visites, pagar quatre sacs de ciment, dos berenars i tres patrocinis, amés de dues pàgines de publicitat als mitjans de comunicació locals, no és ser Responsables Corporativament, és invertir “calderilla” per a pendre’ns el pèl i tractar als saguntins com a xiquets, amenaçant amb el càstig de l’atur per estalviar-se el buscar una alternativa seriosa d’extracció de mineral.


No cola, Srs de Lafarge. La nostra generaciós’ha educat en democràcia i no accepta els xantatges de les grans multinacionals, ha superat un tancament de fàbrica i coneix i exigeix una producció responsable que garantitze, primer la nostra qualitat de vida i segon la conservació dels recursos per als que venen darrere de nosaltres. Ja hem vist als nostres pares cometre les errades d’un desarrollisme economicista que ara ens toca patir, i no farem el mateix amb els nostres fills. Les polítiques dels anys setanta, la llei del mínim esforç en matèria ambiental forma part de la història.
Per que nosaltres......no som tontos.